Modernisme, cap a la cultura del disseny

 In blog, notícies

Des del 12/11/2020 al 28/02/2025 exposició semi-permanent al Museu del Disseny

Comissariat Pilar Vélez i Mireia Freixa

El Museu del Disseny de Barcelona presenta des d’aquest novembre una nova exposició, comissariada per Mireia Freixa i Pilar Vélez, membres del Patronat de la Fundació Lluís Domènech i Montaner.

El Museu del Disseny mostra una reinterpretació del Modernisme, vist des de la perspectiva de la “cultura del disseny”, tot considerant aquest període com una cruïlla bàsica cap a la configuració del disseny contemporani. El concepte “cultura del disseny” implica cercar la interrelació de tots els elements que es configuren en l’aparició del fenomen disseny: la ideació, la producció, la comercialització i el propi consum i fins i tot el desús i la seva posterior recuperació, i des d’aquesta perspectiva s’ha plantejat el discurs expositiu.

L’exposició te una disposició temàtica i no únicament cronològica i es disposa en diversos àmbits. En primer lloc, s’expliquen els diferents corrents estètics dins de la cronologia del Modernisme, per passar a presentar el desenvolupament de les conegudes com “indústries d’art” i tot l’entramat d’exposicions i empreses que les feren viables,  al mateix temps que es planteja la dialèctica entre indústria i artesanat que, a Catalunya van conviure, a diferència de la resta de països europeus. A continuació es tracta de manera detallada les diferents arts aplicades com a grans protagonistes del Modernisme, per acabar en la descripció de la llar burgesa, com espai primordial de consum.

Una segona part esta destinada a plantejar les connexions entre el Modernisme i els moviments que vingueren després, el Noucentisme, l’Art Deco i el racionalisme precisant els continguts que tenen en comú – l’interès pel producte artesà, per la bellesa de les arts aplicades, el plaer per l’obra ben feta- malgrat l’evident discrepància estètica. Com a punt final es tracta de la recuperació de Gaudí i el Modernisme i la inclusió de peces d’aquest estil entre els clàssics del disseny.

Dins d’aquest discurs, la personalitat de Lluís Domènech i Montaner, hi ha estat present tant des de la seva vessant d’arquitecte i gran coordinador d’alguns dels conjunts interiors més importants del Modernisme, com des del punt de vista del projectista i dissenyador.  Es donen a conèixer, alguns per primera vegada, diversos objectes procedents de la Casa Lleó Morera. En primer lloc, un gran banc escó de gust medievalitzant del distribuïdor, atribuït als tallers de Gaspar Homar; del gran saló es mostren dos àngels de coure que estaven disposats sobre la llar de foc de la sala principal, dibuixants per Josep Pey i Farriol i elaborats per Joan Carreras i Farré i, finalment, Pey és també l’artífex dels projectes, fins ara inèdits, per a les marqueteries del mobiliari, actualment conservats al Museu Nacional d’Art de Catalunya i d’unes rèpliques de petits caps de porcellana esmaltada, elaborades a la Fàbrica de Porcellanes i Gres d’Art de Barcelona. Aquets exemples, sempre va acompanyats de fotografies d’època de l’interior de la Casa Lleó Morera per mostrar la magnificència del projecte de Domènech. Un altre important edifici de Domènech és el Palau de la Música Catalana, del qual es mostren tres peces amb un disseny que, amb tot a probabilitat és del mateix arquitecte, un aplic de llum, produït per Juncosa y Terrida; un dels balustres de la sala de concerts en els que a més d’aquesta empresa hi intervenen, Vidrieria Barcelonesa de Juan Vilella, A. Farrés y Cia., Josep Oriols i Pons en la ceràmica i Domingo Pascual en el treball de ferro; i una de les flors de trencadís produïda en els tallers de Mario Maragliano.

La vessant de Domènech i Montaner com a projectista està representada  per un fragment d’un arrambador ceràmic elaborat per Hijo de Jaime Pujol y Bausis d’Esplugues de Llobregat, les trepes per a la construcció del paviment conegut com El llangardaix i la flor de Pavimentos artísticos Escolfet y Cia. (1900) que van acompanyats de la reproducció del catàleg des del qual es va difondre. I, per acabar, alguns dels esplèndids dissenys fets per a les cobertes dels llibres de l’editorial Montaner i Simón, en la qual Domènech hi tingué un paper tan significatiu.

En síntesi, a partir dels fons propis del Museu del Disseny, que procedeixen tant de les adquisicions a les exposicions de indústries artístiques del segle XIX, fins a d’altres molt recents, com també de donacions com la de Magdala Pey Casanovas i Escofet 1886 SA., s’ha fet un esforç per introduir l’obra de Domènech en tot l’entramat que justifica la potència del disseny a Catalunya, al mateix temps que s’han incrementat les col·leccions públiques de la ciutat de Barcelona, objectiu clau del Museu. Alhora, s’ha ofert una nova mirada de l’obra de protagonistes tan destacats com Domènech, des de l’òptica de la cultura del disseny, més enllà de la visió tradicional del Modernisme.

Entre d’altres, balaustres de la sala de concerts del Palau de la Música de Domènech i Montaner.

Fragments dels vitralls de la Catedral de Palma de Mallorca que va fer Gaudí amb la tècnica de la tricomia.

Recent Posts

Start typing and press Enter to search