BIBLIOGRAFÍA

Número monogràfic de la publicació artística i literària Hispania dedicat íntegrament a Domènech i Montaner, redactat per Puig i Cadafalch. El arquitecto Lluís Domènech i Montaner es considerado, junto a Gaudí, el más cualificado representante del modernisme catalán iniciado en 1888. Domènech tuvo el coraje, y acaso fue el único de su generación en España, de asumir el reto de ser testigo de su época, no simplificando ni resolviendo provincianamente los problemas de la arquitectura, sino dándoles la suficiente amplitud cultural, el saber curiosos y crítico que caracteriza nuestra civilización a partir de la mitad del siglo XVIII.

L’homenatge s’inicia amb unes paraules de Lluís Carulla on es presenta una faceta poc coneguda de l’arquitecte, la seva col·laboració, juntament amb el seu fill Pere, a la promoció del cooperativisme agrícola dels cellers de Catalunya. La Nadala para atenció al pensament arquitectònic del modernisme i en com l’obra de Domènech i Muntaner va quedar més silenciada al costat de les nombroses interpretacions crítiques gaudinianes, fins que més endavant assoleix un més alt prestigi cultural. També es fa al·lusió als estudis sobre l’obra domenequiana, i a l’activa participació de l’arquitecte en l’Exposició Universal de 1888.

Poques institucions sanitàries reuneixen les característiques de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Les arrels històriques en què es fomenta, la seva peculiar estructura arquitectònica i el seu lloc dins del Modernisme fan d’aquest Hospital de Barcelona un centre únic al món. L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, és una de les obres dle patrimoni català amb més riquesa històrica. Cal anar tan lluny com al segle IX per trobar-ne els orígens en l’Hosptial de la Santa Creu i Santa Eulàlia. Ens hem d’endinsar en el si del moviment modernista i de la Renaixença per entendre la singularitat arquitectònica i estilítisca d’aquesta petita ciutat modernista. Finalment, el fons documental que l’Hospital conserva de la seva història artística i de la Medicina, fan de l’Hospital de Sant Pau una de les obres més vives i peculiars de la història de Catalunya.

Catàleg Exposició novembre 1989-1990.Textos de Lluís Domènech i Girbau,Lourdes Figueras i Burrull,i Roser Domènech i Amadó.Amb 174 obres exposades.

S’han escrit alguns llibres sobre l’Hospital de Sant Pau, però en cap com aquest no s’ha tractat tan a fons i de forma gairebé monogràfica l’origen fundacional i el procés de construcció d’aquell establiment, que es va aplegar amb l’Hospital de la Santa Creu. L’habilitat de García-Martín per explorar els arxius i seleccionar-hi dades inèdites per a la història, bé es refereixin a la ciutat bé a les institucions. Té un gran interès la inclusió de diferents passatges de la Memòria Constructiva escrita per Domènech i Montaner, per tal i com s’hi entreveu l’originalitat estructural del projecte.

Catálogo de la exposición celebrada en la Torre de Don Borja en Santillana del Mar, julio-agosto 1990

Costa d’imaginar que un mateix home fos a la vegada l’erudit, l’historiador minuciós que passava absort hores i més hores a les biblioteques i arxius, i a la vegada el periodista més àgil i resolt que sabia improvisar a mesura dels fets per donar-ne en quatre ratlles l’opinió i dir què calia fer. Qui s’acosta a la seva persona descobreix encara una munió d’altres aspectes i activitats: el professor eminent, l’excel·lent dibuixant, la passió per l’heràldica, l’admiració per la música wagneriana i l’afecció per la fotografia. Fou, a més, encara que durant un temps relativament curt, un dels polítics capdavanters i més rellevants del país.

Este libro nos explica la historia de la rehabilitación llevada a cabo entre 1986-1990, siguiendo el proyecto y al dirección de los arquitectos Roser Amadó y Lluís Domènech. El edificio, una de las construcción es modernistas más significativas del Eixample de Barcelona, acoge des de 1984 la Fundació Antoni Tàpies.

Domènech i Montaner tuvo, después de los años oscuros del noucentisme y de la inmediata posguerra civil española, una primera exégesis, a caballo de la reivindicación de libertades realizada en el seno de la oposición catalán al franquismo. Esta se basó en dos aspectos distintos pero completamente referidos al arquitecto modernista: su producción arquitectónica vista como precedente de la arquitectura racionalista y su liderazgo de movimientos políticos catalanistas que luchaban para obtener el reconocimiento de la personalidad de nuestro país.

Darrera de la universalitat de Domènech i Montaner (1849-1923) s'hi amagava el senyor Lluís, un home d'hàbits senzills que, lluny de Barcelona, trobava en aquesta població «un raconet tranquil per pensar y treballar quiet». I en efecte, Domènech va gestar, des del seu estudi instal·lat a la masia Rocosa, edificis tan singulars com el Cafè Restaurant i l'Hotel Internacional de l'Exposició Universal, el Palau de la Música o l'Hospital de Sant Pau, entre d'altres, a més de bastir a la població obres com l'Ateneu Canetenc, la casa Roura o el Castell de Santa Florentina. Domènech va ser l'introductor del catalanisme polític a Canet de Mar i en el camp cultural va participar en moltes festes populars, va dissenyar banderes i blasons per a diferents entitats, -entre d'altres, la senyera i l'escut de l'Ajuntament de Canet- i també va escriure, en les seves llargues estades a la població, treballs històrics de gran interès com ara La Iniquitat de Casp, l'Armonial Històric de Catalunya o el Nobiliari Català.

Resum del treball realitzat en l'assignatura optativa Lluís Domènech i Montanerdurant el segon quadrimestre dels anys acadèmics 1995 i 1996 a l'ETSAB. La columna vertebral d’aquest text la constitueixen els “per què” de les intencions projectuals subjacents en les obres de l’arquitecte modernista, que pretén fer pensar l’estudiant partint de les eines de la història, la composició arquitectònica, la construcció i el sentit comú.

Amb l'exposició Domènech i Montaner, any 2000 el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya se suma a les iniciatives organitzades arreu amb motiu del 150 aniversari del naixement de l'arquitecte, dibuixant, historiador i polític barceloní. La mostra, que romandrà oberta fins el dia 11 de juny, ofereix una selecció de dibuixos originals, esbossos de diferents obres, i 77 fotografies actuals d'aquestes mateixes obres. Les fotos són de Jordi Bernadó, Rosa Feliu, Lourdes Jansana, Manolo Laguillo i Duccio Malagamba, que aporten les seves visions particulars, respectivament, de l'Hospital de Sant Pau, el Seminari, Cementiri i escultura a Antonio López (Comillas, Santander), el Palau de la Música, el Cafè-Restaurant del Parc de la Ciutadella, i la casa Navàs, de Reus.

Entre la darreria del segle XIX i el principi del XX, Reus era una ciutat efervescent que adquirí aires de capital. El 1901, Joaquim Navàs Padró, un ric comerciant de teixits reusenc, encarrega a Lluís Domènech i Montaner la construcció d’una botiga i un habitatge en una de les cantonades de la plaça del Mercadal de Reus: la Casa Navàs. El que desconeixia Joaquim Navàs en aquell moment és que la seva casa seria la màxima representació del Modernisme reusenc, i també esdevindria una de les icones més identificatives del comerç i el turisme de la capital del Baix Camp. L’arquitecte Lluís Domènech i Montaner es rodejà d’un magnífic equip d’artistes de primera línia en els seus respectius camps per tal de dur a terme el projecte: per treballar en els mosaics confià amb Lluís Bru, dels vitralls s’encarregarien Antoni Rigalt i Jeroni Granell, per realitzar les ceràmiques comptà amb Pujol i Bausis i com a decorador i ebenista, Gaspar Homar. Domènech i Montaner deixà treballar els artesans amb absoluta llibertat durant vuit anys i el resultat és una esplèndida casa, tan artística com funcional, tan bella com comercial. La Casa Navàs és un exemple únic de la seva classe, ja que conserva pràcticament tots els elements tal i com va quedar quan s’enllestí la seva construcció: els llums, el mobiliari, les tapisseries brodades, la roba de la llar, els domassos de les balconades per als dies de festa, els estors, els teixits de seda de les parets... A través de les pàgines del llibre us proposem una nova mirada, un itinerari delirant i sensual pels racons de tota la casa. Descobrirem la història que s’amaga darrere les seves parets, i tots els petits detalls, grans d’obres d’art que segur no passaran desapercebudes. Benvinguts, passeu l’entrada i deixeu-vos endinsar en l’ambient modernista del principi del segle XX. El llibre és un periple visual i documentatiu sobre tots els aspectes de la Casa. Conté un recull de fotografies de principi del segle XX i una sessió especial que emfatitza tots els aspectes artístics de la Casa: l’arquitectura, el mobiliari, els vitralls, l’escultura..

Íntimament lligada a la història de Barcelona, l'existència de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau ha tingut u paper extraordinari en tots els esdeveniments socials, ha estat present i determinant en l'ecolució de la medicina y de la docència. També de la farmàcia (la de l'antic Hospital de la Santa Creu una de les més antigues d'Europa) i de l'organització interior de l'atenció al malalt.

A finals del segle XIX, els arquitectes, artistes i artesans més importants del modernisme català, Antoni Gaudí i Lluís Domènech i Montaner entre altres, van canviar per sempre la fesomia de la Villa de Comillas, a Cantàbria.

El llibre L’Institut Pere Mata de Reus, de Lluís Domènech i Montaner està dedicat a un dels monuments modernistes més destacats de la ciutat de Reus, per l’abast conceptual del projecte i per la qualitat de les construccions. Aquest hospital psiquiàtric, projectat per Lluís Domènech i Montaner el 1897, responent a l’encàrrec de la Sociedad Manicomio de Reus, és un clar precedent de l’Hospital de Sant Pau i de la Santa Creu de Barcelona. És important destacar el caràcter científic de l’Institut Pere Mata, i per això s’ofereix una contextualització de la situació de la psiquiatria de final del segle XIX-inici del XX i de les teràpies més utilitzades.

Entre la darreria del segle XIX i el principi del XX, Reus era una ciutat efervescent que adquirí aires de capital. El 1901, Joaquim Navàs Padró, un ric comerciant de teixits reusenc, encarrega a Lluís Domènech i Montaner la construcció d’una botiga i un habitatge en una de les cantonades de la plaça del Mercadal de Reus: la Casa Navàs. El que desconeixia Joaquim Navàs en aquell moment és que la seva casa seria la màxima representació del Modernisme reusenc, i també esdevindria una de les icones més identificatives del comerç i el turisme de la capital del Baix Camp. L’arquitecte Lluís Domènech i Montaner es rodejà d’un magnífic equip d’artistes de primera línia en els seus respectius camps per tal de dur a terme el projecte: per treballar en els mosaics confià amb Lluís Bru, dels vitralls s’encarregarien Antoni Rigalt i Jeroni Granell, per realitzar les ceràmiques comptà amb Pujol i Bausis i com a decorador i ebenista, Gaspar Homar. Domènech i Montaner deixà treballar els artesans amb absoluta llibertat durant vuit anys i el resultat és una esplèndida casa, tan artística com funcional, tan bella com comercial. La Casa Navàs és un exemple únic de la seva classe, ja que conserva pràcticament tots els elements tal i com va quedar quan s’enllestí la seva construcció: els llums, el mobiliari, les tapisseries brodades, la roba de la llar, els domassos de les balconades per als dies de festa, els estors, els teixits de seda de les parets... A través de les pàgines del llibre us proposem una nova mirada, un itinerari delirant i sensual pels racons de tota la casa. Descobrirem la història que s’amaga darrere les seves parets, i tots els petits detalls, grans d’obres d’art que segur no passaran desapercebudes. Benvinguts, passeu l’entrada i deixeu-vos endinsar en l’ambient modernista del principi del segle XX. El llibre és un periple visual i documentatiu sobre tots els aspectes de la Casa. Conté un recull de fotografies de principi del segle XX i una sessió especial que emfatitza tots els aspectes artístics de la Casa: l’arquitectura, el mobiliari, els vitralls, l’escultura..

Partiendo del lema de la época "lo bello y lo útil", Lluís Domènech i Montaner (1849-1923) logró integrar todas las artes creando un repertorio inagotable de formas, líneas y colo¬res en beneficio de un proyecto arquitectónico único, consolidando un lenguaje y unos modelos estéticos que asentarían las líneas del diseño moderno. Este libro traza la evolución de su obra y su pensamiento a partir de numerosos artículos y del análisis de su extenso programa ornamental, recogiendo sus diseños más destacados en vidrio, madera, hierro, piedra, pavimentos hidráulicos, mosaicos y cerámicas, ejecutados con maestría por sus colaboradores, a los que la autora también rinde un pequeño homenaje.

Centenari de la Casa fuster (1908-2008). Hoteles Center-Grupo Noga, en col·laboració amb l’institut Municipal de Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida de l’Ajuntament de Barcelona, es disposen a commemorar aquesta important efemèride i la volen compartir amb els hostes de l’Hotel Casa Fuster i amb els ciutadans de Barcelona. Amb aquest motiu es complauen a oferir-los la present publicació, que és un recull dels edificis més emblemàtics projectats per Lluís Domènech i Montaner a la ciutat. Al mateix temps es complauen a anunciar que l’Hotel Casa Fuster s’integra a la Ruta Europea del Modernisme.

El Castell dels tres Dragons, construït com a Cafè-Restaurant de l’Exposició Universal del 1888 per Lluís Domènech i Montaner, destacat arquitecte del modernisme català, està considerat un dels millors exemples del premodernisme. La mostra revisa per primera vegada la seva història a través del vessant arquitectònic, artístic i social de l’edifici, i incideix en el conegut taller que el mateix Domènech hi instal•là amb l’objectiu de recuperar tècniques antigues (la forja, la ceràmica, la fusteria, l’escultura en pedra o el vidre esmaltat) per aplicar-les a la nova arquitectura. Un episodi de l’art català que ha estat considerat la gènesi de les arts decoratives del modernisme i que aquesta exposició es proposa revisar. D’altra banda, la mostra aporta dades inèdites sobre els usos que ha tingut l’edifici i les modificacions que s’hi han fet, algunes signades pel mateix arquitecte en estil modernista i d’altres de posteriors, segons els cànons noucentistes. L’exposició està estructurada cronològicament en diferents apartats on, a través de gravats, fotografies, documents originals i peces d’època, es mostra la importància d’aquest immoble de totxo i ferro, aleshores radicalment modern i avui encara estèticament atractiu.

Domènech i Montaner, el seu llegat tarragoní vol ser un pas més en el llarg camí pel coneixement i reconeixement del nostre patrimoni cultural i artístic. El llibre ens descobreix treballs manuscrits inèdits de l'arquitecte, la seva passió per le civilitzacions precedents, així com la presència de la seva creativitat arquitectònica, a través dels edificis i monuments que va projectar amb saviesa, gust, funcionalitat i ornament. La convergència Tarragona i Lluís Domènech i Montaner va més lluny encara pel fet que ostenten, en cada cas concret, la distinció de “Patrimoni de la Humanitat”. És el nostre objectiu doncs la coincidència de fets per tal d’enaltir el patrimoni de les terres tarragonines i un dels arquitectes més definitoris del moviment modernista català i universal.

Un recull dels articles realitzats durant aquests anys per Carles Sàiz i Xiqués i publicats a la revista El Sot de l'Aubó que edita el Centre d'Estudis Canetencs, en el què s'hi troben treballs sobre l'obra arquitectònica de Domènech a Canet de Mar, Barcelona o Tarragona, així com referències a l'origen del nacionalisme català impulsat pel mateix arquitecte, projectes decoratius, etc.

S'ha dit tot sobre Lluís Domènech i Montaner? Rotundament no. Aquest mateix epistolari ens alerta sobre noves fonts d'estudis inesgotables de la seva personalitat polièdrica. En aquests escrits, Domènech i Montaner es manifesta en tots els camps: el cultural, el cívic, el polític i en la seva genialitat professional. Un epistolari que és el resultat d'un carteig ampli i extens, lletres escrites de la mà de Domènech des del seu despatx d'arquitecte, de la presidència de l'Ateneu Barcelonès, de la direcció de l'Escola d'Arquitectura, des del Congrés de Diputats o des de la seva casa d'estiueig...

Aquest volum és el resultat del treball d'investigació que durant tres anys hem portat a terme els membres de l'equip de recerca del CEDIM sobre l'obra arquitectònica de Domènech i Montaner, basant-se no només en l'arquitectura sinó en el concepte d'espai i les arts decoratives que van arribar a ser tant o més importants que l'estructura de l'edifici en si. És per aquest motiu que en l'obra raonada s'han analitzat els treballs dels diferents artesans col·laboradors de Domènech que, amb la seva participació, ajudaren a l'arquitecte a assolir l'obra d'art total. Els dos volums que formen l'obra raonada completa compilen els treballs arquitectònics i l'extensa carrera professional de l'arquitecte. El primer volum de l'obra inclou l'estudi dels projectes executats i també els no reeixits a Badalona, Balaguer, Barcelona i Bilbao. El segon volum inclou l'estudi dels projectes executats i també els no reeixits a Canet de Mar, Comillas, Fogars de Monclús, L'Espluga de Francolí, Lleida, Olot, Palma de Mallorca, Reus, Santander i Tarragona. Totes les obres estudiades han estat classificades tipològicament i cronològicament, especificant l'any de realització, la situació geogràfica, el context en què es van dissenyar, la seva història, la descripció interior i exterior de l'obra, així com la intervenció dels artesans col·laboradors.

Exponent del Modernisme arquitectònic – juntament amb Puig i Cadalfach i Antoni Gaudí – i eminent personalitat intel·lectual, d’historiador de l’arquitectura, de professor de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, de polític i ideòleg catalanista. La seva obra assumeix i exemplifica l’esforç extraordinari d’innovació i de modernització de la societat i de l’arquitectura catalana iniciat amb la Renaixença a Barcelona a la segona meitat del segle XIX. A través d’un recorregut d’aprofundiment crític de les seves obres més importants i de les seves aportacions teòriques s’aconsegueix l’exacta comprensió dels motius ideològics, d'instàncies ètiques, estètiques, tècniques i tecnològiques que han caracteritzat la seva poètica. Domènech va assumir amb valentia la tasca de ser un fidel testimoni del seu temps sense buscar dreceres simplistes i no recórrer mai al formalisme acadèmic o provincial, sinó a donar a la seva arquitectura una extraordinària amplitud cultural i simbòlica, una impressió de racionalitat constructiva, un caràcter d’unitat refinada i, sobretot, el segell d'una genuïna historicitat.

A la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner de Canet, arribades per diferents vies i mitjans es custodia una rica col·lecció d’arts aplicades a l’arquitectura, teixits i mobles dissenys per Domènech i Montaner i els seus col·laboradors. Una col·lecció que es vol posar en valor. Si ja es va fer amb els guixos escultòrics, ara és el moment de destacar la ceràmica, un dels elements més característics de l’arquitectura domenechiana: amb una doble exposició: Per una banda, a la Sala Jardí, que ocupa l’espai on havia estat l’antic jardí d ela masia Rocosa, de la qual Domènech s’ocupava en persona, s’ha inaugurat una mostra temporal, on es posa la ceràmica domenechiana amb relació a la ceràmica modernista i els seus antecedents històrics: la ceràmica medieval i barroca i la del segle XIX. D’altra banda, una segona exposició, aquesta permanent, s’ha instal·lat a l’antiga cuina de la Masia Rocosa, amb la qual es pretén donar una visió de conjunt de la ceràmica domenechiana, de la seva varietat, tècnica i estilística i de les seves influències; tot plegat permet l’observació de prop d’unes peces que, per la seva situació als edificis on van ser aplicades, no són sempre fàcilment admirades.

El catàleg és un recull amb la història de la Casa museu i la col·lecció d’art composta de ceràmica, guixos, forja, vitralls, documents o fotografies amb vidre. Els seus autors són dos historiadors de l’art, Cristina Escolano i Vicente de la Fuente, que fa temps que estan aprofundint en l’obra de Domènech i Montaner. En la seva elaboració han intervingut especialistes com Rossend Casanova, conservador del Museu de les Arts Decoratives de Barcelona i estudiós de Domènech i Montaner, Teresa Sala, especialista en mobiliari modernista i Mª Isabel Martin, conservadora del Reial Cercle Artístic.

El recinte de Sant Pau és una joia de l’arquitectura modernista, tant per la seva qualitat arquitectónica com per la seva dimensió, que el converteixen en el conjunt modernista més gran d’Europa, amb 35.500 metres quadrats de superficie. Obra de Lluís Domènech i Montaner, aquest espai concebut com una “ciutat dins de la ciutat”, tal i com el definia el mateix arquitecte, fou la seu dels primer Hospital d ela Santa Creu i Sant Pau des del 1916 al 2009. Quan el 1990 La Generalitat de Catalunya entra a formar part del patronat que gestiona la Santa Creu i Sant Pau, s’arriba al compromís de construir un nou edifici per donar resposta a les noves demandes de la población en materia asistencial. Després de vuit anys d’obres, a l’estiu del 2009, tots els pacients ja es trobaven instal·lats al nou edifici de l’hospital, situat a la part nord-est del Recinte Modernista. Va començar llavors una rehabilitació del conjunt arquitectònic de gran envergadura i sense preceddents, tant per les característiques de les edificiacions i els detalls originals com per l’estat de deteriorament en què es trobaven. Es va decidir rehabilitar els dotze pavellons de Domènech i Montaner amb la voluntat de recuperar les volumetries i l’esplendor originals, i condicionar l’espai per a nous usos.

A inicis de segle XX Reus és una de les principals poblacions de Catalunya en demografia, economia i modernitat. Això es traduirà amb un creixement urbà de la ciutat que anirà acompanyat de noves cases burgeses que donaran forma a les idees dels millors arquitectes del país. Lluís Domènech i Montaner és, sens dubte, el projectista de més prestigi que constriuirà a la capital del Baix Camp. Iniciarà la seva activitat a Reus l'any 1896 amb les obres de l'Institut Pere Mata i cluorà la seva trajectòria el 1916 amb la Casa Gasull. Vint anys d'una intensa activitat creativa que se saldarà amb un ventlal de projectes arquitectònics tipològicament excepcionals i prou representatius que ens permeten fer aflorar tots els elements que caracteritzen el corpus arquitectònic del pare del modernisme català.

Lluís Domènech i Montaner, el gran arquitecto del Modernismo catalán, tres asombrar con sus obras en la Exposición Universal de Barcelona de 1888, llega a Comillas (Cantabria) montado en una carreta en el verano de 1889. Sus proyectos y diseños combinaron en gran mediada la fisonomía de la villa y sus decisiones lograron caracterizar su singular y hermoso paisaje. Trabajar en Comillas, alejado del foco cultural barcelonés, fue una extraordinaria oportunidad para Domènech que le brindó don Claudio López Bru, Ii marqués de Comillas. Sus proyectos superaron los formalismos historicistas para mostrar una nueva arquitectura y una entusiasta utilización de materiales y técnicas del pasado, para lo cual contó con la colaboración de reconocidos artistas. La actividad de Domènech en Comillas -finalización de las obras del Seminario Mayor, Palacio de Sobrellano y Capilla-Panteón, embellecimiento de la villa con monumentos como la reforma del Cementerio, el Monumento al I Marqués y la fuente de los Tres Caños- fue la consolidación de sus principios estéticos plenamente modernistas que posteriormente desarrollaría en Reus, Canet de Mar, Mallorca y especialmente en Barcelona, donde construyó dos obras declaradas por la UNESCO Patrimonio de la Humanidad: el Palau de la Música Catalana y el Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.