PALAU DE LA MÚSICA CATALANA

ANY
1904-09

ADREÇA
Carrer Sant Pere més Alt 1

PROMOTOR
Orfeó Català

RESTAURACIÓ

1971
Joan Bassegoda i Jordi Vilardaga

1982-89/2000
Óscar Tusquets i Carles Díaz

Descripció

Orfeó Català es va fundar el 1891 com una societat coral pel foment de la música catalana. El 1904 van comprar un solar al carrer Sant Pere més Alt, a tocar del que hauria de ser la Via Laietana, per ubicar-hi un local polivalent: havia de tenir un espai d’assaig, una gran sala de concerts i les seves oficines. L’Orfeó va fer l’encàrrec a Domènech i Montaner, en un moment àlgid de la seva carrera professional. La primera pedra es va posar el 9 de febrer de 1905, i el 15 de febrer de 1908 es va inaugurar l’edifici.

L’edifici està situat en un solar irregular, amb dues façanes a carrer en cantonada. Domènech va fer servir una enginyosa solució tipològica per dotar de simetria a la gran sala de concerts: va crear un pati de llums a la paret mitgera de l’edifici, de manera que els dos laterals de la sala acabats amb vitralls generava un joc de equivalent a dues façanes. El tancament de l’espai amb una gran claraboia del sostre, en forma de cúpula invertida, tamisa l’entrada de llum natural zenital i fa de làmpada amb llum artificial. La ubicació d’aquesta sala de concerts a la primera planta, accedint-hi a través d’una ornamentada escala imperial, va permetre aconseguir un espai en planta baixa per a oficines de l’Orfeó. L’edifici està resolt amb una enginyosa estructura metàl·lica estabilitzada per contraforts laterals, que queda amagada dins dels murs, de les columnes i del que era l’espai sotacoberta. Tot el conjunt presenta la integració de les arts aplicades a l’arquitectura d’una factura exquisida. A l’escenari de la sala d’actes, unes muses de l’art tocant instruments estan esculpides per Eusebi Arnau, amb els seus cossos sobresortint d’uns plans executats en trencadís ceràmic per Mario Maragliano. L’embocadura de l’escenari, esculpida per Pau Gargallo, presenta un emmarcament escultòric espectacular amb al·legories a la música popular i l’Orfeó Català a una banda, i a la música culta i internacional a l’altra. La façana de l’edifici està resolta amb maó vist i molts elements decoratius en pedra i en ceràmica. La cantonada s’emfatitza amb un gran conjunt escultòric a la primera planta realitzat per Miquel Blay, que representa la cançó popular catalana i la tradició musical, i coronant-se amb una torre acabada amb un cupulí. La façana principal es remata amb un frontó que conté un espectacular mosaic de tessel·les ceràmiques de Lluís Bru.

Tot i que l’edifici va ser guardonat com a millor edifici de l’any 1908 per l’Ajuntament de Barcelona, anys després va entrar en desgràcia i va rebre moltes crítiques que fins i tot demanaven el seu enderroc . El 1971 va ser declarat Monument Nacional, i el 1997 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Entre el 1982 i el 1990 i després el 2000 va ser  profundament rehabilitat, recuperant elements decoratius perduts i enderrocant l’església de Sant Francesc de Paula per crear un nou accés a l’edifici i construint un nou edifici adossat i un petit auditori enterrat. Actualment manté la seva funció com a espai de concerts i seu de l’Orfeó Català.

imatges

Cronograma

Visualitza totes les obres de Lluís Domènech i Montaner mitjançant el cronograma. Totes les seves obres vinculades amb els mapes, la seva biografia, formació, docència, política…

Start typing and press Enter to search