Obres al Palau

 In blog, focus, notícies

Aquest passat estiu, veient l’aturada forçosa de concerts, el Palau de la Música-Orfeó Català va decidir procedir a la neteja i manteniment del  conjunt escultòric de la boca de l’escenari i vaig fer un assessorament de les obres de restauració.

Una bastida gegantina et fa pujar al “cel” de l’escenari i, de cop, et trobes a tocar dels cavalls de les walquiries , amb unes potes enormes que volen per damunt l’escenari, o amb el cap de Beethoven que em fa pensar en la dificultat dels escultors per encertar la escala en el tamany de les seves obres. Sempre he pensat que l’escultura de Ramón Berenguer III a la plaça del seu nom, una obra exquisida de Josep Llimona, em semblava massa petita.

L’ascensió també m’ha servit per descobrir com es va construir aquell embalum que hagués sigut l’enveja del mateix Rodin. La boca té un considerable “gruix “però, òbviament, aquest no es ple, sinó que hi ha cares escultòriques a banda i banda, unides per un tester que és on es situen els busts de Clavé i Beethoven,  deixant un espai buit a l’interior. Allà hi ha l’estructura metàl·lica que sosté i atiranta els blocs de pedra, muntats uns sobre els altres des de la base de l’escenari.

Els restauradores que hi treballen, proveïts  de mascaretes, netegen simplement, sense atacar, la superfície. Una d’elles em va descobrir una altra troballa: Els carreus de pedra no ajusten, òbviament, amb parets i sostre (no es podrien moure per la col·locació), i en aquest moment precís, intervé no sé si Gargallo o Mansana, rejuntant a ma, amb un morter de sorres puzolániques. Aquesta massa fluïda es treballada amb les mans i l’escultor, per donar-li textura hi deixa marcats els dits, casi com si fos Michelangelo.

Lluís Domènech i Girbau, arquitecte // President de la Fundació Lluís Domènech i Montaner

Recent Posts

Start typing and press Enter to search