INSTITUCIONS PROVINCIALS

ANY
1887-1882

ADREÇA

C. de Ronda; C. Bailén; C. Ausiàs March; C. Bruc , Barcelona

PROMOTOR
Diputació de Barcelona

INSTITUCIONS PROVINCIALS

Amb l’aplicació del Decret de Nova Planta del rei Felip V el 1719, les diverses universitats del Principat (Lleida, Barcelona, Girona, Tarragona, Vic, Solsona i Tortosa) es van tancar, i es va crear un únic centre universitari a Cervera. La universitat no va tornar a Barcelona fins el 1837, i durant aquests 120 anys els diversos ensenyaments d’alta cultura que se seguien donant a la ciutat estaven repartits en diversos centres i especialitats (Nàutica, Cirurgia, Belles Arts, etc…). A partir de 1837 comença un llarg procés de constitució d’una nova universitat, dificultada per les tensions polítiques locals i la manca d’espais adequats. La Universitat de Barcelona va anar ampliant el nombre d’estudis i d’alumnes i, finalment, el 1874 es va inaugurar el nou edifici de l’arquitecte Elies Rogent. Dins d’aquest context, a la segona meitat del segle XIX, La Diputació de Barcelona sostenia de manera parcial o total altres centres educatius, com l’Instituto de Segunda Enseñanza, la Escuela Normal, la Escuela de Artes y Oficios, etc. L’any 1877, la Diputació de Barcelona promou un concurs de projectes per la construcció d’un conjunt d’edificis per allotjar-hi tots els serveis d’ensenyament mitjà i superior que té aquesta institució provincial. El gran complex monumental de 27.000 m2 havia d’ocupar una gran parcel·la de l’Eixample a tocar de les antigues muralles, en contrapunt amb l’edifici d’Elies Rogent. Lluís Domènech i el seu soci Josep Vilaseca van guanyar el concurs, primer davant projectes i després de projecte definitiu. Entre 1879 i 1882 van estar treballant en el projecte d’execució, muntant una oficina i viatjant per Europa per estudiar edificis de tipologia semblant. Es conserven diverses variacions del projecte, que va anar evolucionant durant la seva definició projectual.

La proposta de Domènech i Vilaseca finalment presentada no només es plantejava des de la resolució d’un encaix d’un programa de gran complexitat, sinó que també estudiava problemes d’acústica, d’òptica, de pedagogia, d’il·luminació, de calefacció, de ventilació i de sanejament. L’edifici donava una façana urbana al conjunt, adaptant-se a cada carrer. La proposta era un conjunt format per diversos edificis amb façana a carrer i grans patis interiors amb galeries porticades. Es mantenia una unitat d’estil del conjunt, d’un eclecticisme amb ressons centreoeuropeus, però cada unitat tenia la seva particularitat. El cos central acollia l’Acadèmia i l’Escola de Belles Arts, deixant un jardí a la façana de davant del carrer Girona per monumentalitzar el conjunt, comunicat amb el seu Museu i gran saló d’actes als que s’accedia des de la Ronda. Al sector esquerre hi havia l’Escola d’Enginyers. Al sector dret l’escola Normal, l’Escola d’Arquitectura i l’Institut. La gran sala d’actes, i l’Escola de Belles Arts, feien de nexe d’unió entre les altres unitats que es podien concebre aïlladament en la seva situació estratègica a les cantonades i que es podien llegir com a unitats independents. El gran saló d’actes estava cobert per una volta de canó resolta amb estructura de ferro i vidre, a mode de claraboia, que sobresortia del conjunt i esdevenia una fita paisatgística i símbol de modernitat.

El 1884 però, justificant-se per l’elevat cost que tindria l’obra, la Diputació va paralitzar la proposta. Domènech i Vilaseca van portar el fet als jutjats, però no es va arribar a construir mai el complex. Tot i això, durant molts anys es va considerar com un referent de l’arquitectura moderna del seu temps.

Cronograma

Visualitza totes les obres de Lluís Domènech i Montaner mitjançant el cronograma. Totes les seves obres vinculades amb els mapes, la seva biografia, formació, docència, política…

Start typing and press Enter to search