FORMACIÓ

FORMACIÓ

La seva formació reglada va començar a l’Escola de Guillem Lluís Galavotti al c/Nou de Sant Francesc cantonada amb Escudellers, molt aprop del domicili familiar i del taller d’enquadernació del pare, on va realitzar els estudis de Primera Enseñanza fins els curs 1860-61.

Als 12 anys comença els estudis de Segunda Enseñanza, que acaba el curs 1865-66 obtenint el Bachiller en artes por el Instituto de Barcelona el curs 1865-66. La mateixa Escola Galavotti oferia ensenyament privat pels fills de la classe mitjana barcelonesa,  que volien evitar la massificació que es produïa a l’Instituto de Segunda Enseñanza de la Provincia de Barcelona, vinculat a la Universitat de Barcelona. L’escola Galavotti era un centre docent de gran categoria gràcies al seu professorat, entre els que es trobaven Llorens i Barba, Rubió i Ors, Antoni Estalella i Coll i Vehí entre d’altres, professors que compaginaven la docència a la Universitat amb les classes de batxillerat i preparaven els alumnes per fer els exàmens a l’Instituto.

En aquest entorn erudit, les millors notes de l’expedient acadèmic de Domènech són de Geometria descriptiva i nocions d’Història General i particular d’Espanya. Durant aquests cursos també es matricula d’unes assignatures de l’especialitat de Enseñanza del dibujo de Aplicación a l’ Escola de Belles Arts, que té la seu al mateix edifici que l’Instituto, sense arribar a cursar mai tota la especialització.

Un cop acabada la Segunda Enseñanza, als 17 anys ingressa a la Universitat de Barcelona per estudiar la carrera de Ciències Exactes. La Universitat estava instal·lada des de l’any 1842 a l’antic Convent dels Carmelites, un cop desapareguda la Universitat de Cervera. Tot i que l’estat de l’edificació era molt precari, el trasllat a l’edifici d’Elies Rogent no es farà fins el 1872 . Domènech cursa les diverses assignatures de la carrera fins els anys 1866-1869, i el 1870 obté el Títol de Ciències Exactes. Aquest any de diferència entre l’acabament dels estudis i l’obtenció del títol es deu al fet que durant el curs 1869-70 Domènech comença els estudis a la incipient Escola d’Arquitectura de Barcelona, llargament reivindicada. Fins aquell moment el títol d’arquitecte a l’Estat espanyol només es podia obtenir a l’Escola d’Arquitectura de Madrid. A Barcelona hi havia hagut diversos intents de poder fer l’ensenyament de l’arquitectura: des de l’Escola de la Llotja fundada el 1775 per la Junta particular de Comerç de Barcelona, passant per la Classe d’Arquitectura de Celles el 1817 (depenent de l’Academia de San Fernando), que el 1850 es converteix en la Reial Acadèmia de Belles Arts Sant Jordi, però només podia expedir el títol de mestre d’obres. D’aquesta manera, la major part dels arquitectes catalans cursaven primer els estudis de mestres d’obres a Barcelona i posteriorment anaven a Madrid per  completar els seus estudis i obtenir el títol d’arquitecte. Però Domènech no arriba a fer tots els exàmens de les assignatures cursades, probablement donada la inseguretat que tenia en aquell moment l’Escola de Barcelona, que no arribarà a expedir títols oficials fins el 1875.

Tot i que Domènech havia iniciat els estudis d’arquitectura a Barcelona, el curs 1870-1871 es matricula a la Escuela Especial de Ingenieros de Madrid. Convalida alguna assignatura, aprova l’examen inicial i combina la matrícula de les assignatures del primer curs amb alguna assignatura de la Facultad de Ciencias de Madrid.

No se sap per què, però no apareix cap assignatura aprovada, i l’any següent canvia la seva orientació professional i reprèn els estudis d’arquitectura aquest cop a la Escuela Especial de Arquitectura de Madrid. Cal tenir en compte que Domènech es troba dins del període convuls de l’aplicació de les lleis de llibertat d’ensenyament que es van iniciar amb la Llei Moyano. Els plans d’estudis de les universitats es van succeint, i es permet als alumnes triar el seu currículum sense haver de seguir un itinerari preestablert i presentar-se als exàmens d’una assignatura sense haver seguit les seves classes. Es conserva nombrosa documentació administrativa de Domènech sobre la sol·licitud de convalidació d’assignatures de diversos dels seus estudis, des de l’Institut fins a la Universitat, per completar el seu currículum escolar. Finalment, Domènech obté el títol d’arquitecte el 13 de desembre de 1873, quan encara no té els 24 anys. Els seus estudis en aquesta escola marcaran les seves manifestacions artístiques sobretot en els seus primers anys d’exercici professional. No només amb l’ús de solucions característiques de l’art mudèjar i castellà (tant en la vessant d’arquitecte com en la d’arts gràfiques), sinó sobretot en la recuperació dels estils històrics per tal d’arribar a un llenguatge propi, una arquitectura nacional.

Un cop acabats els seus estudis, continua a Madrid i es prepara per la beca del pensionat de l’Academia Española de Bellas Artes en Roma. Aquest pensionat becava una estància de tres anys  a l’estranger: com a mínim un a Roma, i la resta es podia ocupar viatjant a d’altres països. Domènech es presenta a les proves i realitza els dos primers exàmens de la beca, obtenint la millor qualificació en tots dos. Però per circumstàncies familiars, després de la mort del seu pare l’agost de 1874, ha de retornar a Barcelona per ajudar a la família amb l’empresa d’enquadernació familiar, i abandona els exàmens de la beca.

ELS ESTUDIS

Els estudis de Domènech no van consistir només en obtenir un títol universitari, sinó que els seus coneixements es va anar complementant al llarg dels anys amb una formació continuada, en gran part sustentada en una nombrosíssima biblioteca personal. Principalment els tres pilars conceptuals de la biblioteca són: els llibres d’història de l’art i l’arquitectura, els llibres tècnics i els tractats o texts teòrics sobre l’arquitectura. Però també es troben, entre molts altres temes, volums dedicats a heràldica, vaixells, armes medievals, tècniques d’irrigació agrícola, guies de viatge, catàlegs d’exposicions, volums literari, etc. La biblioteca té exemplars en català, castellà, alemany, francès, anglès i, esporàdicament, alguna altre idioma europeu.

Dedicats a la història de l’art i l’arquitectura, trobem des de les publicacions del medievalista francès Jean-Auguste Brutails sobre l’art romànic del Rosselló, que van servir d’exemple a Domènech per els seus estudis d’aquest estil, fins a les històries de l’art de Perrot, de Dieulafoy, de Dahrembert i tants altres. Tampoc hi podien faltar els volums de Viollet-le-Duc, que tanta influència van tenir sobre els arquitectes catalans de l’època. Com a curiositat trobem llibres sobre japonisme, manuals francesos i alemanys sobre art persa, grec, romà, àrab i barroc o la magnífica col·lecció dels llibrets sobre art The Masterpieces : Gowans & Gray, que després la Montaner i Simón va imitar. També és evident la relació entre aquests texts bàsics i la tasca desenvolupada per Domènech com a director i autor de “Historia General del Arte” de l’editorial Montaner i Simón.

La biblioteca conté molts llibres tècnics, d’un altíssim nivell professional que van obrir a Domènech un camp de novetats constructives i tipològiques molt útils. Per exemple trobem diversos volums en alemany, anglès i castellà sobre tipologies hospitalàries, que Domènech cita com a font d’estudi per les seves propostes del futur hospital de Sant Pau. Aquests llibres tècnics o científics comprenen tres branques: la de les tècniques que relacionen la construcció amb la representació gràfica (esterotomia, topografia, construcció), la del càlcul i disseny d’estructures i la de les instal·lacions aplicades a l’arquitectura (acústica, òptica aplicada, electricitat, il·luminació, etc).

Finalment, l’apartat de textos teòrics de l’arquitectura conté volums (que s’hagin conservat) de Viollet-le-Duc, Durand i Taine, que possiblement van influenciar Domènech en la seva tesi recollida a l’article “En busca de una arquitectura nacional”.

La biblioteca personal de Domènech, o el que n’ha quedat, es troba actualment al COAC gràcies a la donació del seu llegat per part de la família.

VITAGES

Els viatges d’estudis formaven part de la formació dels arquitectes de l’època. En un moment on la transmissió del coneixement tenia poques vies de comunicació, sobretot a partir de llibres i revistes especialitzades amb mètodes de representació gràfica limitats, els viatges i el contacte directe amb l’arquitectura eren l’única opció.

La historiografia sobre Domènech parla dels viatges per Europa realitzats amb el seu soci i amic Josep Vilaseca, però no hi ha constància documental de que els fes després d’acabar els estudis, cosa que probablement només va fer Vilaseca. Sí que està demostrat que al voltant de 1879 tots dos arquitectes visiten diversos països europeus, amb la finalitat de conèixer edificis de tipologia semblant pel seu projecte de les Institucions Provincials. Visiten Suïssa, França, Alemanya, Àustria i Itàlia.

Posteriorment, Domènech continuarà realitzant diversos viatges, aprofitant qüestions de feina o de lleure, per conèixer de primera mà l’arquitectura històrica i contemporània d’Espanya i d’Europa. Es conserven en el seu arxiu moltes postals d’aquests viatges, i alguns d’ells queden recollits en el seu dietari. I, finalment, el seus viatges a la descoberta del romànic català van quedar recollits en els seus apunts de docent, amb nombrosíssimes fitxes descriptives i plaques fotogràfiques de gran qualitat.

Start typing and press Enter to search