EDITORIAL MONTANER I SIMÓN

ANY
1880-1883

ADREÇA
Aragó 255, Barcelona

PROMOTOR
Ramon Montaner i Francesc Font

RESTAURACIÓ
1987-1990
Roser Amadó i Lluís Domènech
2008-2010
estudi Ábalos+Sentkiewicz

EDITORIAL MONTANER I SIMÓN

L’editorial Montaner i Simón va ser fundada en 1861 per Ramon Montaner i Francesc Font. En 1879 van encarregar un nou edifici per a l’editorial a Domènech i Montaner, nebot de Ramon Montaner, en un Eixample en plena expansió. Seria el primer encàrrec important per a l’arquitecte, ja sense el seu soci Josep Vilaseca, amb qui va continuar mantenint una relació d’amistat.

Malgrat tractar-se d’un edifici industrial, es va concebre com un palauet entre mitgeres, amb una façana molt noble i eix de simetria central; les oficines se situaven en la primera cruixia, mentre que en la part posterior se situaven les impremtes i els prestatges d’emmagatzematge. La zona de les oficines, amb un espai d’escala il·luminat per una lluerna octogonal, estava molt compartimentada i presentava un aspecte més convencional. No obstant això, la zona industrial mostrava una planta diàfana amb una estructura de pilars de fosa i jàsseres metàl·liques a la vista, així com un pati central a manera de impluvio. Aquesta estructura iniciava la racionalitat espacial que caracteritzaria moltes de les obres de Domènech i Montaner.

La primera proposta del projecte, amb la qual es va sol·licitar la llicència d’obres, presentava una façana de composició bastant acadèmica amb un frontó de rematada, acabada amb pedra de Montjuïc. No obstant això, la façana va acabar construint-se en maó vist, i el conjunt de la composició va adoptar un llenguatge molt més modern, en el qual es combinaven referències medievals amb representacions dels inventors de les tècniques d’impressió i de grans escriptors. Amb l’ús del maó vist en la façana, els materials adquirien protagonisme, no només en el vessant de la construcció, sinó també decorativament. En aquesta obra també s’inicia el binomi arts decoratives / arquitectura que Domènech desenvoluparà en profunditat, amb la recuperació de les arts artesanals com la forja, la vidriera, la ceràmica, el mosaic…

Aquesta empresa familiar es va mantenir activa fins a 1952, quan va ser adquirida per un altre editor. L’interior de l’edifici va experimentar diverses modificacions per a adaptar-se a les necessitats de l’ús editorial. Finalment va tancar les seves portes en 1981. Des de 1990 és la seu de la Fundació Antoni Tàpies.

imatges

Cronograma

Visualitza totes les obres de Lluís Domènech i Montaner mitjançant el cronograma. Totes les seves obres vinculades amb els mapes, la seva biografia, formació, docència, política…

Start typing and press Enter to search