DOMENECH DOCENT

L’Escola Politècnica de Barcelona, on entre altres disciplines artístiques i tècniques hi havia els estudis d’arquitectura, va quedar constituïda el setembre de 1869 i va tancar l’agost de 1870. Tot i aquesta brevetat, va servir de precedent per crear l’Escola Superior d’Arquitectura oberta el 1871, amb els mateixos professors que tenia en aquell moment l’escola de Mestres d’Obres sota la direcció d’Elies Rogent i Amat. L’escola estava sota la tutela de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts de Barcelona (l’actual Acadèmia de Belles Arts Sant Jordi), i s’allotjava a l’edifici de la Llotja.

La Nova Escola Especial d’Arquitectura es va traslladar a les dependències del nou edifici de la Universitat el 1874 i un any després li era finalment reconeguda de manera definitiva la capacitat d’atorgar títols oficials equiparables als de l’Escola de Madrid.

El mateix 1875 Domènech i Montaner ingressa com a catedràtic interí, a la vegada que el seu amic i soci Josep Vilaseca. També obté el càrrec de secretari. Les seves primeres assignatures seran Topografia i Mineralogia i Química Aplicada. El 1877, seguint directrius del Pla d’Estudis de Madrid, aquestes assignatures es transformen en “Aplicaciones de las ciencias fisico-naturales a la Arquitectura” i en “Conocimiento de materiales”. Es conserva documentació del programa de l’assignatura “Aplicaciones de las ciencias fisico-naturales a la Arquitectura” fet per Domènech, on es detallen els aspectes tècnics més avançats de l’època a tenir en compte en l’arquitectura. Ell mateix va aplicar al llarg de la seva carrera professional aquests aspectes: acústica, il·luminació d’edificis (natural i artificial), telegrafia, calefacció, ventilació, abastiment d’aigua, evacuació d’aigües residuals…

El 1884 Domènech sol·licita la plaça de la Càtedra de Coneixement de Materials i Aplicacions de les Ciències Físico Naturals a l’arquitectura de l’Escola de Madrid, però no li va ser adjudicada.

El 1897 comença a fer classes de 2n i 3er curs de projectes, substituint Elies Rogent per malaltia. Des del 1875 fins al 1899, data en què és nomenat catedràtic numerari de Teoria i Composició d’edificis, Domènech continua amb una plaça de categoria interina per problemes burocràtics entre la Diputació de Barcelona i l’Estat.

El 1900 és nomenat director de l’escola, succeint Joan Torras. Però com que guanya les eleccions amb la Lliga Regionalista i obté el càrrec de diputat a Madrid no pot exercir les dues funcions. Renuncia al càrrec i entre 1901 a 1904 és substituït per Joan Torras. Un cop acabada la seva etapa política, Domènech reprèn el càrrec de director fins la seva jubilació. Des de la direcció imprimeix personalitat pròpia en la definició d’un projecte pedagògic dels estudis d’arquitectura, no només des de la docència sinó també en relació a l’exercici professional, que rep el nom d’Escola de Barcelona. De manera semblant al que Otto Wagner fa a Viena o Berlage a Amsterdam.

VIATGES PER LA DESCOBERTA DEL ROMÀNIC

Seguint els ensenyaments rebuts a l’Escola de Madrid i dins del corrent de l’època, Domènech instaura l’excursió científica com a activitat didàctica amb els alumnes. La història de l’arquitectura forma un coneixement que després s’aplicarà en els projectes professionals. El coneixement no es genera només amb la visita sinó que es fan aixecaments de plànols, dibuixos, fotografies, fitxes descriptives… En especial, es va dedicar a l’estudi de l’arquitectura medieval catalana. Entre 1901 i 1905 organitza les sortides amb els alumnes (i els seu company Gallissà) recorrent la geografia de Catalunya i la Catalunya Nord. L’objectiu era acabar publicant un estudi sobre el romànic català, però no es va acabar duent a terme. Puig i Cadafalch se li va avançar, publicant entre el 1909 i el 1918 l’Arquitectura Romànica a Catalunya, sota les directrius de l’Institut d’Estudis Catalans. Tots els treballs que Domènech havia fet fins al moment van quedar parats.

SALONS D’ARQUITECTURA

La Sociedad Central (l’actual Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España) va promoure la creació d’una exposició d’arquitectura, desvinculant-se de les anteriors realitzades com a simples seccions dins de Belles Arts. Es tractava d’exposar el resultat del concurs de la Sociedad Española de Amigos del Arte sobre arquitectura al costat dels treballs d’arquitectes i escoles d’arquitectura. Des del Ministerio de Educación s’encarrega a Domènech la selecció de projectes per representar l’Escola de Barcelona a l’exposició de 1911. Dita selecció reflecteix l’esperit obert de Domènech, els projectes exposats – alguns d’ells de futurs arquitectes de renom, com Eusebi Bona o Francesc de Paula Nebot- representen llenguatges diversos, aliens a l’estil del professor.

El 1916 es va repetir el Saló, aquesta vegada a Barcelona. L’Escola de Barcelona va aportar molts participants, on no només es presentaven projectes finals de carrera sinó també còpies de detalls, modelat en fang, construcció, mecànica racional o flora i fauna. També es van exposar els treballs de les excursions científiques a Poblet, València o Tarragona.

Domènech i Montaner es va jubilar el setembre de1920. En una emotiva nota, la Junta de Professors, representada pel seu successor en el càrrec Joaquim Bassegoda i Amigó, el nomenen “Director Honorari” de l’Escola, amb veu i vot en el Claustre, insigne catedràtic i professor electe.

Start typing and press Enter to search