CAFÈ RESTAURANT

ANY
1888-1892

ADREÇA
Parc de la Ciutadella, Barcelona

PROMOTOR
l’Ajuntament de Barcelona

RESTAURACIÓ
1990-1991
Christian Cirici, Carles Bassó i Pep Bonet

CAFÈ RESTAURANT

El Cafè Restaurant fou un encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona per a ser utilitzat durant l’Exposició Universal de Barcelona de 1888. L’edifici havia de tenir caràcter permanent, no com la resta de pavellons de l’Exposició que eren temporals. Va agradar molt a la Comissió Executiva que gestionava l’Exposició, perquè tenia solucions constructives i acabats decoratius originals (reinterpretant estils artístics peninsulars), com a bona construcció moderna. Pels aires medievals que tenia l’edifici, va ser batejat com “El Castell dels Tres Dragons”, una coneguda comèdia escrita per Serafí Pitarra (Frederic Soler) uns anys abans. El projecte va ser realitzat en molt poc temps, i les obres van començar immediatament després, però diversos problemes durant la seva construcció el van deixar inacabat, sobretot en els acabats ornamentals. Domènech va acabar renunciant a l’encàrrec abans que entregar l’obra al llogater i veure com hi actuava al seu gust. Es va encarregar a Josep Forteza, que fins al moment havia sigut arquitecte auxiliar, la continuació de les obres.

L’edifici té una forma rectangular, a quatre vents, flanquejada per torres de planta quadrada a les cantonades. Dues d’elles evolucionen fent rotació cap a la forma poligonal i la de l’homenatge queda rematada amb un coronament de forja i vidre. Hi ha una prolongació en planta baixa amb dos grans arcs rebaixats i terrassa a la part superior. L’interior és una nau única, dividida en planta baixa i planta pis. L’aspecte exterior, amb els murs fets amb maó vist i rematats amb merlets, recorden un castell medieval. Però l’enginyosa estructura interior recupera la tradició constructiva mudèixar dels murs de doble full, com les torres de Terol, combinada amb els contraforts gòtics. Les façanes estan construïdes amb dos fulls de maó molt esvelt, separats per un espai transitable d’un metre d’amplada, que gràcies a les nombroses làmines d’unió i als tirants metàl·lics generen un conjunt molt estable amb molt poc material. Aquest sistema abarateix i agilitza la construcció, però aquest atreviment constructiu va generar dubtes dins de la Comissió de seguiment de les obres sobre la seva solidesa, fins i tot van demanar càlculs de comprovació estructural de la solució. A l’interior, la majestuosa sala del primer pis, de 18 metres d’altura, està coberta amb uns arcs diafragma tradicionals a l’arquitectura gòtica catalana, però en aquest cas són de gelosia metàl·lica i queden al descobert, tal i com proposava Viollet-le-Duc.

Tot i que en els dibuixos de projecte fets per Domènech l’edifici estava profusament decorat, finalment només es van realitzar alguns vitralls, un fris d’escuts ceràmics sota la cornisa i ceràmica vidriada en groc per els merlets. I posteriorment es va realitzar la decoració pictòrica dels paraments i sostres.

Un cop acabada l’Exposició universal, l’edifici queda abandonat. L’Ajuntament encarrega a Domènech el projecte de reconversió de l’edifici en museu d’Història, que s’inaugura el 1892. Més endavant va passar a ser Museu de Catalunya de Ciències Naturals, i va patir unes intervencions que van repintar la extensa decoració policromada dels paraments i elements metàl·lics.

El 1990 es va convertir en Museu de Zoologia i va mantenir la seva activitat fins el 2011.

imatges

Cronograma

Visualitza totes les obres de Lluís Domènech i Montaner mitjançant el cronograma. Totes les seves obres vinculades amb els mapes, la seva biografia, formació, docència, política…

Start typing and press Enter to search