Amb aquests línies volem exposar la remembrança d’una dona -Lourdes Figueras Burrull- que va treballar i creure en la figura de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner- i just ho va fer a través de l’estudi d’una de les seves obres més emblemàtiques i globalitzadores que representa la definició de l’edifici més aglutinant del concepte Modernisme i elevat en el conjunt arquitectònic dintre el Patrimoni de la Humanitat de l’UNESCO.

La sra. Lourdes Figueras, acaba la seva llicenciatura en Història de l’art dins del Curs acadèmic 1985/1986i el mateix setembre d’aquell curs presenta la seva Tesi de grau amb el títol: El pavelló de Sant Leopold de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, aproximació a un estudi ornamental. Fou un treball d’investigació intens, curós, d’un gran detallisme en cada una de les seccions que va distribuir l’estudi per tal d’arribar a l’objectiu desitjat. A mida que avançava era més evident la descoberta que la portava a continuar amb el posicionament de l’arquitecte (época i obra).  Es preguntava com el seu estudi segons la seva gran cerca duta durant la carrera i tesi de grau pocs títols i/o treballs troba realitzats, exceptuant la sra Ma.Lluïsa Borras, Oriol Bohigas, el monogràfic del “Cuadernos de arquitectura” numero doble, entre altres esments a petita escala en obres generals.

Recordo que quan va anar incorporant informació a través de la cerca a centres d’nvestigació -biblioteques arxius, particulars i sobre tots familiars- el gran bagatge que trobava per a estudiar i poder presentar la importancia de l’arquitecte en la seva pluridisciplinitat :professió (arquitecte, professor, i director) escrits publicats al voltant de l’art i la cultura, documentació manuscrita i inèdita de temes tècnics i ornamentals en l’arquitectura.

El seu intens i detallat cami de recerca que la va acompanyar al llarg de la realització de la tesi de grau fou decisiu teorica i il·lustrativament per arribar a la conclusió del poc nivell d’estudi sobre l’arquitecte i el gran ventall de la seva personalitat cretativa en un moment cultural i artístic universal que va representar l’aportació del Modernisme.

Des d’aquest punt de mira, fa que pensi i desenvolupi una serie d’instruments per inclourae la figura de l’arquitecte i la seva obra dins del panorama nacional i internacional de l’art. Era de forta convicció de tot el que havia investigat i utilizar-ho aom una plataforma plena i segura d’èxit. També fou conscient que seria fácil a mida que intentava moure’s en els Mitjans de promoció cultural.

A partir de la tesi de grau i no trobant manera de editar-la, gira l’interès cap a l’organització d’un treballada exposició a partir dels fons familiars(Domènech/Torres). Amb aquesta línea, amb el també arquitecte Lluís Domènech Girbau, besnet de Domènech i Montaner, sorgeix el gran projecte “Lluís Domèneh i Montaner” el Director d’orquestra, nov.1989.gener 1990, al el patroci de Fundació Caixa de Barcelona.

Des d’aquest primera petjada sorgeix una itinerànça a Madrid, i a Santillana del Mar, Torre de don Borja, estiu de 1990 amb motiu del Seminari sobre Modernisme : Comillas, Viena, Barcelona, organitzat per Oriol Bohigas i Ma. Mar Arnús, Santander UNIMP, 2000.

El minuciós treball i recerca al voltant de la figura de l’arquitcte i de tota la seva obra i pensament fant que Lourdes Figueras es dediqui a cercar patrocinadors més amplis que puguin donar suport un ampli i disciplinar ventall documental original.Mentre les mostres documentals eren eren itinerants pel territori nacional i internacional des de l’epicentre que liderava la seu de la Casa Museu Lluís Domènech i Montarner sota una sta una atempta mirada de la Lourdes Figueras,directora des de la seva inauració ubicadada en antiga residencia de la masia rocosa fins a la seva jubilació l’nay 2005. La seva tasca d’estudi i difusió fou paralel·la i continuada després.

El seu carácter -viu comunicatiu- amb una forta convicció de tot el que empreneia i fer-ne partícep amb les persones del món de l’art i de la cultura creant tot un enteixinat de pblucacions que han fet reals i veritables aquells inicis no gaire sostenibles però que segons la propia simbología que podriem extreure  del propia Hosptal de Sant pau a partir dels Àngels que son els grans pilars a l’entrada del Pavello d’Administració, espai on es genera el bon funcionament del centre ens encoratjen amb la seva actitud: la fe, l’esperança,la caritat  i les obres com resultat del treball.

La cerca i localització dels seus escrits editats al llarg de la seva vida son contundents referències per entendre el seu projecte artístic, i arquitectònic i la Lourdes Figueras la lectura filosófica i literaria que l’arquitecte anava desgranant directament dels escrits, literaris, filosòfics eren camins directes per arribar a la contextualització del món artístic coetani i que el propi arquitecte no va deixar mai a banda.

A totes aquestes concordances i mes n’hi podriem afegir, fou la primera i forta petjada que va fer la Lourdes Figueras i, ha estat, penso, tot un exemple de treball amb professionalitat, esforç, constancia, que el seu resultat hem de considerar-lo, qualificar-lo,i defensar-lo per tots els que hem anat darrera com un espai que ens trobem que el utilitzem camins paral·les amb la Lourdes Figueras. Moltes gràcies per les teves ensenyances: teoría, interpretació, la lectura entusiaste dels teus treballs, seria molt agosserat fer un comentari d’execl·lència de molts conceptes aportats seguint les seves acurades redaccions que ens han quedat dins les publicacións monogràfiques, col·lectives, articles, que formen part de la seva bibliografía com una gran plataforma que s’ha anat formant des de aquell curs acadèmic 1985/1986 en què va presentar la seva tesi de grau “el pavelló de Sant Leopold de l’Hospital de la santa Creu i de sant Pau. Aproximació  a un estudi ornamental” . deixe-m’ho per a que tots els que d’una manera o una altra han treballat el personatge, facin la seva consideració.

Ars per Augusta